La llum és la porció de l'espectre electromagnètic que és visible per l'ull humà. Tot i així, a vegades ens referim a altres tipus de radiacions electrmagnètiques amb el mateix nom.

La velocitat de la llum vé donada pel producte de la longitud d'ona i la freqüència de la radiació. En el buit, v = c = 299.792.458 m/s, independentment de les caracteístiques de la radiació. Quan la llum que viatja en el buit canvia a un media transparent, la seva velocitat és redueix en concordància amb un canvi la longitud d'ona i es produeix la refracció, és a dir, un canvi de direcció. El matiex passa amb medis diferents, sempre que el medi canvii es produirà refracció. Aquest canvi de direcció no succeeix quan la llum incideix perpendicular a la superfície.

Segons la llei d'Snell, tota substància transparent té un coeficient de refracció. El coeficient de refracció de la primera substància pel sinus de l'angle d'incidència és igual al coeficient de la segona pel sinus de l'angle amb que es refracta el feix de llum. Quan el feix de llum refractat és coincident amb la frontera, diem que és l'angle límit. A partir d'aquest angle, la llum es reflecteix amb el mateix angle que el d'incidència.

Quan la llum topa amb un obstacle o passa per un forat, deixa de propagar-se en línia recta i crea nous focus. Com més petita és l'obertura en més direccions es propaga la llum.

La llum polaritzada és aquella que vibra en un sol pla de l'espai. S'aconsegueix aplicant un camp magnètic al feix de llum. Si polaritzem la llum en les dues direccions la llum no passarà.

Quan dues ones es sobreposen s'interfereixen, augmentant l'amplitud d'ona o disminuint-la. Les ones que s'interfereixen es poden arribar a neutralitzar.